Rezero

Creem coneixement i impulsem idees, normatives i projectes innovadors perquè tant les empreses, les administracions públiques com la ciutadania puguin tenir la possibilitat de gaudir d'un model de producció i de consumcap al Residu Zero, sense matèries tòxiques, ni productes que quedin sense ús.

Actualitat

Els governs han de facilitar a la ciutadania una vida sana sense residus ni tòxics

En el Dia Mundial del Medi Ambient, Rezero fa una crida per repensar i impulsar un nou marc normatiu que ajudi les iniciatives empresarials sostenibles i, alhora, faciliti a la ciutadania viure sense residus ni tòxics

Enguany celebrem el 5 de Juny, Dia Mundial del Medi Ambient, en el marc de la crisi sanitària de la COVID19. Una crisi mundial sistèmica que ha posat en evidència la vulnerabilitat de la nostra societat i el nostre sistema econòmic. De la mateixa manera, s’ha fet més pales que mai la necessitat de repensar i reconstruir aquest model socieconòmic posant la vida al centre.

No seria just, ni per totes aquelles persones que ens han deixat ni per les generacions futures, que no treballéssim plegades per materialitzar un nou sistema de producció i consum basat en la proximitat, la relocalització, la descarbonització de l’economia i el residu zero.

Un dels instruments cabdals que ens poden ajudar en aquesta urgent transició són els nous marcs normatius que s’han d’elaborar i posar en marxa en els mesos vinents a nivell estatal, català i balear.

A Catalunya, el govern està elaborant la proposta de text de l’avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos que hauria de poder iniciar tràmit parlamentari a finals d’aquest any.

Les Illes Balears, en canvi, es troba ja en procés d’implantació de les mesures aprovades a la Llei 8/2019 de residus i sols contaminats, tot i que algunes mesures concretes entren en vigor no a 1 de gener de 2021, sinó amb un endarreriment igual al nombre de dies que duri l’estat d’alarma per la pandèmia.

En l’àmbit estatal, aquesta mateixa setmana el Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de Llei de Residus i Sòls Contaminats que ha de substituir l’anterior Llei de residus del 2011 i fer efectiva la transposició de les directives europees que s’han anat aprovant als darrers anys on la prevenció de residus i la reutilització es consideren elements prioritaris. Aquest avantprojecte obre una finestra d’oportunitat perquè l’Estat espanyol evolucioni cap a una gestió preventiva dels seus residus.

Llegeix més...

Rezero participa en el Webinar organitzat per Zero Waste Europe sobre les afectacions en la salut dels productes químics presents en envasos que estan en contacte amb aliments

Webinar 2 rezero

Durant el mes de maig, Rezero va participiar en un webinar organitzat per Zero Waste Europe, amb l'objectiu d'aprofundir en els productes químics que es troben en els materials en contacte amb aliments i els efectes adversos que poden tenir en la salut humana; així com poden arribar a obstaculitzar el reciclatge i l’economia circular. Hi van participar 300 persones.

El Raül Paniagua, coordinador de projectes de Rezero, va participar per presentar els resultats de la campanya Salut de Plàstic: www.salutdeplastic.org. A través d’aquesta campanya es va poder visualitzar que els materials en contacte amb aliments que contenen milers de productes químics emigren els cossos.

Durant el webinar, també es van analitzar les principals limitacions del marc de política en la Unió Europea sobre els materials en contacte amb aliments amb l’objectiu d’explorar solucions i oportunitats per enfortir el Pacte Verd Europeu per protegir la salut humana i garantir una economia circular lliure de tòxics.

El webinar va estar dirigit per Esra Tat, directora associada de Zero Waste Europe i també va comptar amb la participació de Sidsel Dyekjaer, consultora i assessora en ciència i política a CHEM Trust; i Justine Maillot, realitzadora de campanyes de producció i consum i coordinadora de polítiques de Rethink Plastic Alliance a Zero Waste Europe.

Els alumnes prenen consciència del malbaratament alimentari amb el projecte "Ens ho mengem tot"

Vedruna Gracia Ens servim sols

 

Des de Rezero hem col·laborat, per segon any, amb Escoles+Sostenibles de l'Ajuntament de Barcelona en la coordinació de la microxarxa Ens ho mengem tot. Una iniciativa dirigida als centres escolars de la ciutat per a sensibilitzar-los sobre la problemàtica del malbaratament alimentari i per ajudar-los a conèixer la petjada ecològica de determinats aliments d'ús quotidià en els àpats escolars.

Aquest curs, hi han participat 19 centres de tota la ciutat que han analitzat l'aliment malbaratat per gairebé 3.000 alumnes en el menjador escolar en els mesos de gener a març. En concret, s'han analitzat 1.273kg d'aliments, dels quals se n'han malbaratat 166kg, el que suposa el 13% o l'equivalent a 1.218 racions. L'estudi de l'impacte que genera tot aquest aliment permet als alumnes prendre consciència de la importància dels seus actes quotidians i de la necessitat d'actuar per a reduir-lo.

També hem pogut compartir moments amb els equips de menjador i amb el professorat a través de sessions de formació, on els assessorem, els facilitem eines per a treballar amb els infants i creem espais per a compartir experiències.

Tot i que la situació de crisi sanitària no ens ha permès acabar el curs com estava previst, continuem treballant per a reduir el malbaratament alimentari.

Durant 57.600 hores, una de les parts més sensibles i absorbents del nostre cos està en contacte amb milers de substàncies químiques, algunes tòxiques, a través de compreses i tampons d’un sol ús

28M menstrual video info

 

28 de maig, Dia Mundial de la Salut Menstrual

Amb l'eslògan “La salut menstrual, millor sense plàstic ni tòxics”, Rezero alerta de les repercussions sobre la salut de les persones i el medi ambient dels productes menstruals d'un sol ús, la manca d'informació que les persones consumidores tenim al respecte i proposa la seva regulació normativa 

Llegeix més...

La salut, millor sense plàstic (4): el cas dels guants d'usar i llençar

guants plastic abandonatsÉs possible que els guants de plàstic i les mascaretes d’un sol ús siguin una de les imatges que quedaran a la nostra ment com a referents de la crisi sanitària que estem vivint.

A què respon l’ús i consum dels guants d’un sol ús? Estem davant una malaltia encara desconeguda amb una elevada capacitat de contagi i, com a ciutadania, les úniques mesures que podem prendre són el distanciament social i la higiene exhaustiva i constant de les nostres mans. Davant de la por i sensació de vulnerabilitat que causa aquesta situació, moltes persones pensen que utilitzant els guants tindran una major protecció però, de fet, tal i com ja fa dies que alerta la comunitat mèdica i científica, utilitzar-los fins i tot pot ser perillós per la sensació de falsa seguretat que ens provoca.

Llegeix més...

Impactes a Catalunya i Balears del COVID-19 en la generació de residus

Infografia reducció residus AMB.jpeg

Passat el primer mes de crisi sanitària ocasionada per la Covid19 i tot intentant gestionar com a societat la sacsejada emocional i el dolor humà que està causant aquesta pandèmia, comencem a disposar d’evidències quantitatives del seu impacte envers la generació de residus.

Segons dades de producció i recollida selectiva publicades des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Agència de Residus, i el Govern Balear els residus municipals han sofert una clara davallada.

Llegeix més...

La salut, millor sense plàstic: Els additus del plàstic que afecten la salut humana

throwawayliving

Des de la irrupció del plàstic a les nostres vides (1950), aquest material derivat del petroli i el gas s'ha fet pràcticament omnipresent. És obvi que algunes de les seves característiques tals com la flexibilitat, durabilitat, lleugeresa i especialment el seu baix cost econòmic (sobre tot per als seus productors i distribuïdors) han fet que s'imposés com a substitut de tota mena de materials.

Quan el plàstic va aparèixer ho va fer com a punta de llança d'un nou concepte impensable fins llavors: l'usar i llençar. Apareixien, així, els primers productes de plàstic d’un sol ús com una opció moderna que permetia una alliberació dins la família. La revista LIFE Magazine d’aleshores publicava un article anomenat “Throwaway Living” que celebrava el naixement d'aquesta nova societat i presentava un ventall de productes a un preu molt reduït.

Des de la seva aparició es calcula que s'han produït 9,2 bilions de tones de plàstic -sobretot de productes i envasos d’un sol ús- i gairebé la meitat d'aquest s'ha generat durant els darrers vint anys. Una dada que ens ha d'ajudar a aturar-nos i reflexionar és que de tot el que s'ha arribat a generar menys d'un 10% s’ha reciclat, és a dir, la major part s'ha abocat, cremat o resta abandonat al medi ambient (mars, oceans, boscos...). 

Llegeix més...

La salut, millor sense plàstic (3): Zero tovalloletes humides

tovalloleta humidaEl consum de tovalloletes està creixent durant el confinament. Hi posem remei? Tovalloles de roba, esponges, la mà, paper higiènic o el bidet són alternatives

Durant els darrers anys, ha augmentat l'interès entorn els impactes generats per l’actual model de producció, consum i generació de residus dels productes d’un sol ús, especialment els plàstics.

Les tovalloletes humides és un exemple de productes que esdevenen residus després d’utilitzar-les una vegada i estan fets majoritàriament de plàstics. Cal posar el focus en aquests productes, ja que representen una part important dels fluxos de residus sòlids urbans generats causen impactes ambientals, econòmics i socials.

Llegeix més...