La Declaració Futur sense Tòxics, promoguda per Rezero, arriba al Congrés amb l’aval de més de 100 científics i professionals de la salut.
La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha rebut a Rezero i a algunes de les persones que han signat la Declaració.
El nostre consum és tòxic. Així de contundents es van presentar ahir al matí en el Congrés i a la tarda en el Ministeri de Sanitat, els representants dels més de 100 científics i professionals de la salut que han signat la Declaració Futur sense Tòxics. Es tracta d’una iniciativa promoguda per Rezero i que reclama mesures urgents davant l’alarmant exposició a substàncies tòxiques derivades del plàstic i altres productes d’ús quotidià.
Declaració Futur sense Tòxics
Que el 70% de la despesa sanitària es destini a pal·liar malalties cròniques relacionades amb problemes mediambientals no és casualitat. Diàriament, estem en contacte amb productes que no són segurs. Contenen derivats del petroli, són d’ús quotidià i presenten una toxicitat lenta, però persistent. Fa més de trenta anys que professionals destacats del món de la ciència han despertat les alertes. Així i tot, en les últimes dècades, ha augmentat l’exposició a materials i substàncies químiques presents en productes de consum. Es poden trobar en aliments, envasos, utensilis de cuina, tèxtils, plàstics, articles de neteja i higiene, entre altres. I és que, el nostre consum és tòxic, perquè entre altres raons, la normativa que regula el mercat és obsoleta.
Per aquest motiu, Rezero, que ja va fer pública la Declaració el mes d’abril passat a Barcelona, ha reunit avui davant del Congrés als representants dels més de 100 científics i professionals de la salut signants de la Declaració Futur sense Tòxics. L’objectiu era exposar les evidències i interpel·lar als diferents partits polítics i al Ministeri de Sanitat a prendre mesures urgents i accelerar el procés de revisió de la normativa existent.
Lliurament de la Declaració a la presidenta del Congrés
A més de les representants de Rezero, la comitiva que ha visitat el Congrés ha comptat amb la participació de:
- Dra. Ethel Eljarrat, directora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC
- Dra. Elena Codina, responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de l’Hospital Sant Joan de Déu i representant de la Societat Catalana de Pediatria
- Dr. Nicolás Olea, catedràtic del Departament de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada
- Dr. Juan Antonio Ortega, coordinador del Comitè de Salut Ambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria de la Universitat de Múrcia
Les reclamacions recollides en la Declaració Futur sense Tòxics, han estat lliurades i explicades a la presidenta del Congrés, Francina Armengol. La comitiva ha traslladat a la presidenta la necessitat d’accelerar el compliment de la normativa existent en tots els productes del mercat, independentment del lloc de producció i canal de venda (físic o en línia).
Per part seva, la presidenta del Congrés dels Diputats, ha afirmat que “sense ciència, no hi ha legislació” i s’ha compromès a parlar amb el Ministeri de Sanitat i el Ministeri de Transició Ecològica per a accelerar les mesures per a eliminar la càrrega tòxica dels productes de consum.
Trobada amb representants dels partits
Posteriorment, la comitiva s’ha reunit amb representants dels partits polítics amb representació a la cambra baixa. Els ha traslladat, per una banda, la necessitat que es renovi la llei de sanitat amb una perspectiva àmplia de salut planetària, i, per una altra banda, que facin complir la Llei de residus i sòls contaminats, actualment estancada. Afegeixen la urgència en el compliment del REACH i el full de ruta de restriccions proposat per la Comissió Europea en el marc de l’Estratègia per a la Sostenibilitat de les Substàncies Químiques de tots els productes del mercat.
Els diputats han agraït tenir accés a aquesta informació i s’han compromès a influir amb mesures concretes en aquesta legislatura.
Els motius d’alarma
L’exposició contínua a substàncies tòxiques pot causar efectes adversos en la salut. Això és especialment preocupant en el cas dels disruptors endocrins, que s’ha demostrat que estan associats a problemes reproductius, del neurodesenvolupament, diabetis i diversos tipus de càncer, segons fonts de l’Organització Mundial de la Salut.
Per a la doctora Elena Codina: ”Els nens i nenes són un dels grups de població més sensibles als tòxics i no poden decidir sobre el seu futur”. Per això, reivindica, “cal aplicar el principi de precaució per a la salut i supervivència de les generacions futures”.
D’altra banda, la doctora Ethel Eljarrat, alerta que “els tòxics persisteixen en el medi”. És a dir, “encara estem exposats a tòxics que es van prohibir fa trenta anys”. I afegeix: “no es paren de produir substàncies tòxiques noves que, a més, persisteixen en el reciclatge”. “Cal apostar per la prevenció”, conclou.
“Hi ha milers d’evidències i hem gastat massa diners públics en estudis que sempre ens enfoquen al mateix problema. Necessitem d’una vegada per sempre lleis ambicioses que enfoquin cap a la solució”, reivindica el doctor Nicolás Olea.
Com ha explicat Rosa García, directora general de Rezero, es va estar pressionant fins a l’últim moment per a aconseguir que l’Estat espanyol inclogués la prohibició del bisfenol A i els ftalats en envasos alimentaris en la llei de residus aprovada el 2022. Es va aconseguir només parcialment, perquè convindria la prohibició de tots els bisfenols. Així i tot, encara no s’ha desenvolupat cap reglament per fer complir la mesura.
La comitiva, també rebuda al Ministeri de Sanitat
Davant aquesta situació, no és casualitat que l’última parada del dia hagi estat al Ministeri de Sanitat. “Que el 70% de la despesa sanitària es destini a pal·liar malalties cròniques relacionades amb problemes mediambientals”, insisteix el doctor Juan Antonio Ortega. És una anomalia que evidencia com la indústria i el mercat continuen campant lliurement.
L’ampli consens aconseguit amb la Declaració Futur sense Tòxics corrobora la necessitat d’un canvi de normativa.
18 de setembre de 2024