És possible que els guants de plàstic i les mascaretes d’un sol ús siguin una de les imatges que quedaran a la nostra ment com a referents de la crisi sanitària que estem vivint.
A què respon l’ús i consum dels guants d’un sol ús? Estem davant una malaltia encara desconeguda amb una elevada capacitat de contagi i, com a ciutadania, les úniques mesures que podem prendre són el distanciament social i la higiene exhaustiva i constant de les nostres mans. Davant de la por i sensació de vulnerabilitat que causa aquesta situació, moltes persones pensen que utilitzant els guants tindran una major protecció però, de fet, tal i com ja fa dies que alerta la comunitat mèdica i científica, utilitzar-los fins i tot pot ser perillós per la sensació de falsa seguretat que ens provoca.
A banda de no protegir-nos els guants poden tenir uns altres impactes sobre el medi ambient:
- després de prendre consciència sobre l’infart per plàstics que viu el nostre planeta ara ens llencem al consum massiu d’un altre producte plàstic d’un sol ús: els guants
- si abans del coronavirus trobàvem envasos de begudes abandonats al carrers ara, veiem guants llençats a les voreres, places, camins, boscos i platges i malauradament, aviat començarem a recollir evidències de la seva arribada als nostres mars i oceans.
El missatge de la por i les falses garanties higièniques que la indústria del plàstic atorga tant en el cas dels guants com en el cas dels productes d’alimentació envasats (recordem que tal i com indiquen diversos estudis el virus pot sobreviure a les superfícies de plàstic durant dies) no pot fer-nos fer passos enrere ni tornar a un model de consum que inunda el nostre medi ambient de plàstic. Un material que, recordem, trigarà a desaparèixer centenars d’anys, amb els danys associats que comporta per al medi ambient i la salut de les persones.
El missatge és clar: els plàstics d’un sol ús no són en cap cas una solució a la pandèmia del coronavirus, sinó que estan intrínsecament relacionats amb la crisi climàtica que ja vivim. Perdrem una gran oportunitat si no som capaços d’impulsar ara polítiques de descarbonització i desmaterialització que accelerin la transició cap al residu zero. Un model de producció on els productes estiguin dissenyats amb criteris d’ecodisseny, minimització de residus, reparabilitat, reutilització i, al final de la vida útil, recuperació i reciclatge. Si no reaccionem, contribuirem a una societat encara més debilitada i amb menys possibilitat d’abordar la crisi climàtica, de materials i energètica que ja vivim ni la pròxima crisi sanitària.
Més informació a rezero.cat
Article relacionat a La Vanguardia 6-5-2020