Aproximadament, un terç de tots els aliments produïts a nivell mundial es perden o es malbaraten. Fer front a aquesta pèrdua representa una oportunitat d’aconseguir un triple benefici, pel clima, per la seguretat alimentària i la sostenibilitat dels nostres sistemes agroalimentaris. 

La generació i malbaratament d’excedents alimentaris és una problemàtica que s’origina en diferents àmbits i sectors socioeconòmics (sector primari, indústria, comerç, restauració, llars,…), fet que demostra la necessitat d’abordar la problemàtica des d’una mirada global i transversal, amb la implicació dels diferents agents.

Remenja’mmm té per objectiu posar en valor els aliments, visibilitzant aquesta problemàtica i sensibilitzant a tots els actors de la cadena alimentària per prevenir  el malbaratament i canalitzar els excedents que no s’hagin pogut evitar a través de l’establiment d’un Pont Alimentari amb entitats socials. La proposta, que va néixer a Catalunya el 2015 i el 2022 s’estén a Balears,  proposa actuacions de prevenció del malbaratament alimentari i de canalització d’excedents dirigides a diferents actors de la cadena dels aliments:

Administracions locals: elaboració de campanyes municipals de prevenció 

Ciutadania: campanyes de sensibilització posar en valor els aliments

Hospitals: diagnosi, prevenció del malbaratament i canalització d’excedents alimentaris (Pont Alimentari)

Sector HORECA: prevenció del malbaratament, aprofitament alimentari i sensibilització (Remenja’mmm)

Sector comercial:  foment de la canalització d’excedents alimentaris (Pont Alimentari)

Remenja’mmm  pretén contribuir a assolir els objectius de reducció del 50% del malbaratament alimentari i de prevenció de residus que la legislació europea estableix cara al 2030.

Nins, cuiners, pagesos, botiguers, restauradors, padrines, cantants …, i tothom que vulgui dir no al malbaratament alimentari, que faci un cop de taula!

Remenja’mmm amb…

Hi ha malbaratament a la mar? A la mar, les barques d’arrossegament tenen uns mecanismes que arrosseguen i no saben el peix que entra dins el sac. Si agafen 300kg de jarret, per exemple, més del que poden vendre, es genera molt de malbaratament. Noltros feim pesca artesana, és més selectiva, només agafam allò que sabem que es vendrà.

Apart, també hi ha malbaratament perquè el mercat és molt capritxós i es creen mites, com per exemple que la sardina d’aquí no es tan bona com la gallega perquè té menys greix.

Jo faig cursos de nàutica a gent jove. Quan els demanes quin peix mengen contesten salmó, bacallà i lluç. Cap d’aquest tres és d’aquí. No coneixen un rap, una pàgara, un caproig. Falta una feina de divulgació i sensibilització del que tenim aquí. Els supermercats ens han venut la moto, tot es ven a lloms, la gent ja no vol trobar espines.

Llavors tenim els restaurants, s’hauria d’obrir una línia perquè la gent que no té recursos pogués agafar allò que es perd.

Per on començam? Hi ha espècies que no se valoren o no se mengen i ja no hi ha gent que les sàpiga cuinar. Si jo te faig un guisat de morenes te xuparàs els dits. Un temps menjàvem saupes, oblades, morenes, que ara tenen un valor comercial nul. Si a mi me dones a triar m’estim més menjar un ase que altres espècies que aquí es descarten. Per no malbaratar, s’hauria de començar per aprendre a cuinar.

Un terç del menjar es perd. Què està passant? Baix el meu punt de vista és un tema d’educació. No li donam importància al menjar. Qualsevol persona és capaç de deixar menjar al plat sense major repercussió. I crec que va a pitjor. Veig als meus fills, que són joves i no els importa, menjarien qualsevol cosa de 5a gamma abans d’un plat cuinat de manera tradicional.

És veritat que els nostres estudiants són més conscients però amb més desconeixement de les coses.

No estan acostumats a menjar un enciam, perquè a casa no ho fan. No saben distingir un porro d’una ceba tendra. I això fa que no s’aprofiti el producte de temporada, mengen sempre el mateix. S’excedeix en la producció d’això perquè la resta no coneixen.

Per on començam? No entenc molt bé per què han d’existir tants supermercats. Abans hi havia un i ja bastava. Que tenguem tants punts de venda ens obliga a tenir molta quantitat de producció que al final acaba a les escombraries. Els meus pares vivien en un poble de La Manxa i no hi havia llobarros, estaven acostumats a arengs i bacallà, però ara no. Ara hem de tenir de tot a tot arreu. Jo visc a Inca, abans hi havia 5 establiments, ara 25. Al matí tots han d’estar assortits, però què passa a la nit?

Tu remenges? A casa tot el que puc. Intentam comprar una vegada a la setmana. Aprofitar les verdures per a fer brou. Intentem que els menjars es cuinin només una vegada i no 2 o 3… Un cuiner té més recursos. De 4 verdures fa un sofregit per a una recepta que potser una altra persona no sap fer. En quant als restaurants, ara les cambres són més petites que abans. El fruiter venia una vegada a la setmana i t’havies de planificar. Ara en ser més petites podem comprar al dia, però cal fer-ho perquè al final hi ha un excés.

Hi col·labora:

Finançat amb el fons de l’Impost del Turisme Sostenible de les Illes Balears www.illessostenibles.travel