El programa del Festival va incloure diverses sessions de treball en grups reduïts, amb dinàmiques participatives i organitzades per àmbits temàtics.
Cada sessió va reunir agents diversos que van compartir les seves experiències i es va promoure l’intercanvi de punts de vista.
Un dels trets característics de Rezero és l’aposta pel treball en xarxa. Per això en aquest Festival tampoc no van faltar-hi sessions de treball per àmbits temàtics en què es va fomentar l’intercanvi de punts de vista i d’experiències. Van ser espais dinàmics i participatius que van servir per identificar reptes compartits i, sobretot, estratègies de transformació per assolir els objectius.
Com mantenir els recursos de la construcció
En aquesta sessió, centrada en el foment de l’eficiència en l’ús dels recursos en l’àmbit de la construcció, van participar-hi persones de sectors diversos, com ara empreses constructores, administració pública local, supramunicipal i autonòmica i empreses socials, Banc de Recursos i Saó Prat. Per obrir el diàleg, Rezero va fer una radiografia de la situació actual, tant pel que fa a generació de residus en el sector com pel que fa a normativa vigent. Al seu torn, Recursos Urbans va presentar els principals reptes del sector pel que fa al foment de la reutilització i la reincorporació dels materials i també va apuntar mesures a impulsar en les diverses fases.
Després, en grups de més reduïts i heterogenis, es va debatre sobre les estratègies de transformació del sector. En aquest sentit, es va destacar la importància que, per incentivar la reutilització, cal que aquesta generi al·licients per a tots els agents que intervenen en el sector. Una eina a tenir en compte són les certificacions, que haurien de tenir-la en compte. Quan intervé el sector públic, l’instrument han de ser les licitacions, ja que es poden incloure clàusules sobre la reutilització en els plecs. També es va assenyalar que el foment de la reutilització ha de començar en la fase de disseny dels materials i els espais, per facilitar els processos de desconstrucció. Així mateix, es va fer valdre la reutilització com una oportunitat per afavorir pràctiques més justes, inclusives i, alhora, recuperar la capacitat industrial en el sector de la construcció. Per aconseguir-ho, però, cal activar la simbiosi i fomentar el treball en xarxa.
Productes menstruals: estàndards de qualitat i sense tòxics
A la sessió orientada a identificar estratègies per al foment de productes menstruals, van participar-hi una vintena de persones, sobretot productores de productes menstruals, així com distribuïdores de bolquers reutilitzables i productes absorbents, i també administracions i entitats.
Per obrir la sessió, es van presentar els resultats de les primeres analítiques de substàncies químiques de productes menstruals d’un sol ús del mercat estatal. L’estudi, que va ser impulsat per Rezero i desenvolupat per Idaea – CSIC, i va identificar la presència de substàncies que poden comprometre la salut humana en compreses i tampons d’un sol ús, va generar molt d’interès entre les persones assistents.
A continuació, es va produir un debat molt participat entorn els estàndards de qualitat i l’erradicació dels tòxics en els productes menstruals. Per acabar, en grups de treball més reduïts, es va debatre sobre materials, mètodes de producció, certificacions i altres aspectes.
La transició dels esdeveniments i festivals cap al residu zero
La trobada destinada a abordar el repte d’avançar cap a grans esdeveniments i festivals sense residus, es va iniciar amb una introducció al context legal i, també, compartint algunes experiències d’esdeveniments que han introduït elements reutilitzables. A continuació l’Agència de Residus de Catalunya va presentar la guia d’esdeveniments que publicarà pròximament i que tindrà eines i metodologia per analitzar els fluxos i la petjada dels esdeveniments. La responsable de sostenibilitat del Festival Cruïlla va compartir la seva experiència introduint envasos retornables en la fira gastronòmica i el got reutilitzable. Posteriorment, es va obrir un torn de preguntes i debat. Un dels aspectes que es va destacar, és la necessitat que el got es pugui reutilitzar més enllà d’un esdeveniment concret per assegurar un mínim de 10 o 11 usos i així compensar-ne la petjada de carboni. En aquest sentit, es va assenyalar que caldria apostar per models on els gots els aportin les proveïdores de les begudes o empreses que ofereixen un servei de lloguer i neteja de gots retornables. També es va parlar de la necessitat d’utilitzar el terme retornable i no reutilitzable, ja que amb el segon es deixa oberta la porta que sigui el mateix consumidor qui l’hagi de tornar a utilitzar sense que hi hagi d’haver l’obligació de l’organitzador de recollir-ho. Durant la sessió, es va posar de manifest que és necessari trobar solucions concretes a cada repte. Per exemple, es van compartir experiències de municipis que no tenen un gran esdeveniment com un festival, però sí diverses activitats festives que, sumades, generen el mateix impacte.
Comerç electrònic i residus: Mesures i aliances
En aquesta sessió, plantejada amb l’objectiu d’identificar les mesures a adoptar i les aliances a establir per promoure la reducció dels residus associada amb el comerç electrònic, es va començar per compartir les dades de l’estudi “Anàlisi de la generació de residus i impacte ambiental associats a les vendes a través del comerç electrònic”, encarregat per la Direcció General de Comerç – Generalitat de Catalunya a Rezero. Com a dada destacada, l’estudi indica que, només durant el 2023, a Catalunya es van generar 57.000 tones de residus a conseqüència de les transaccions en línia.
Així mateix, es va compartir informació sobre les novetats del marc normatiu. Per exemple, es va comentar que d’acord amb el PPWR, a partir de 2030, els operadors hauran de garantir que la proporció d’espai buit en els envasos no superi el 50%. La mateixa norma europea estableix objectius de reutilització per als envasos utilitzats en el comerç electrònic. A partir de 2030, s’espera que almenys el 40% dels envasos siguin reutilitzables, amb un objectiu del 70% per al 2040.
A continuació, es van presentar experiències diverses que ja s’han dut a terme per reduir la generació de residus associada al comerç electrònic. Es va comptar amb la participació de Kopak, Repack, Returnity, Living packets i Opack. Per acabar, en grups reduïts, es van enumerar els reptes logístics i es van proposar mesures per superar-los, com ara reforçar sinergies amb el comerç de proximitat.
Municipis cap al residu zero: inspiració i acció
En aquest espai, coorganitzat per MiZa i Rezero, diversos agents de canvi locals van explicar les seves iniciatives, experiències i solucions. L’objectiu era inspirar les participants a fer canvis similars i resoldre dubtes sobre la implantació de les mesures.
Es va comptar amb la participació d’una desena de persones expertes, agrupades en diferents taules per temàtiques, de manera que les participants van tenir l’oportunitat de resoldre els seus dubtes directament. Les experiències que es van compartir van ser:
- La certificació residu zero com a eina per a empreses i municipis a caminar cap al residu zero, amb la participació de dues mentores: Susanna Pérez de Rezero i Žaklina Žnajder de l’organització Ekologi brez meja d’Eslovènia.
- Les biblioteques de les coses i el paper que hi poden jugar les administracions públiques, amb la participació d’Eli Miralles de Nusos Cooperativa, coimpulsores amb Rezero de la Biblioteca de les Coses de Sant Martí, i Toni Tubau, tècnic de l’Ajuntament de Tiana.
- Estratègies locals residu zero, amb la participació de l’illa de Tilos, la ciutat de Tallinn (Liina Kanarbik) i Viladecans (Irma Fabró i Marta Clua). Tots tres municipis formen part de la certificació de municipis residu zero, Tilos va esdevenir, l’any 2023, la primera illa certificada. Tallinn ha explicat la seva estratègia per reduir els envasos d’un sol ús als esdeveniments festius de la ciutat i Viladecans la seva campanya per fomentar els envasos reutilitzables al comerç.
- Iniciatives per reduir el malbaratament alimentari, amb la participació de Mariona Ortiz de Banc de Recursos explicant el projecte de Pont Alimentari, coimpulsat amb Rezero, Tania Jiménez de Siresa – Ajuntament de Barcelona, explicant la implantació del Pont Alimentari a les escoles de la ciutat i Xavier Juanena i la Nélida Rodríguez del Consell Comarcal Vallès occidental explicant la iniciativa Recooperem i Mercat Circular.
El consum conscient: de l’activisme al “mainstream”
La sessió de treball dedicada a debatre sobre les estratègies per aconseguir que el consum conscient transcendeixi el nucli d’activisme i sigui una pràctica generalitzada, va començar amb una dinàmica participativa. L’objectiu era doble: per una banda, detectar les barreres per l’extensió del consum responsable i, per una altra banda, fer una pluja d’idees per poder superar aquestes limitacions.
Algunes de les propostes anaven orientades a utilitzar la influència de persones reconegudes i crear productes audiovisuals, orientats al gran públic, que transmetin el consum conscient com quelcom atractiu. Així mateix, sorgien propostes encaminades a valorar els espais i pràctiques desvinculats del consumisme i lligats a la natura i la comunitat. En una altra línia d’accions, es va posar de manifest la necessitat que les accions de foment del consum conscient han de tenir molt presents les necessitats i creences del públic al qual s’adrecen i integrar-les en la seva narrativa. En aquest sentit, seria interessant desenvolupar un estudi que aportés informació sobre els valors i els criteris de les persones consumidores.
Març 2025