Avui conclou el termini per presentar comentaris a la consulta pública prèvia del nou projecte de Reial decret d’Envasos i Residus d’Envasos promogut pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Des de l’Alianza Residuo Cero alertem del perill imminent que aquesta revisió normativa suposi un retrocés en els objectius de reutilització establerts pel vigent Reial decret 1055/2022.
Aprofitar el nou marc europeu i no retrocedir
Dos anys després que s’aprovés, i havent incomplert reiteradament les mesures de prevenció i reutilització que es van recollir en el text, s’inicia un procés de modificació i adaptació al Reglament Europeu aprovat recentment.
Temem que aquesta revisió amagui una reducció dels necessaris objectius i compromisos assumits per l’Estat espanyol mitjançant la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
L’Estat espanyol hauria d’aprofitar la capacitat que li atorga el nou marc europeu per a anar més enllà, no per a retrocedir. En lloc d’afeblir la normativa nacional, hauria d’enfortir-la per a complir —i superar— els objectius de reducció en origen i reutilització.
Quan el reciclatge mata la reutilització
Recordem que l’article 8 del Reial decret estableix clarament objectius quantitatius i esglaonats per a la reutilització d’envasos, especialment en el canal horeca i en l’àmbit domèstic. Eliminar, ajornar o relativitzar aquests objectius suposaria un atac directe al principi de jerarquia de residus, que situa la prevenció i la reutilització per sobre del reciclatge.
Des de les organitzacions que conformem l’Alianza Residuo Cero, reivindiquem que no es faci ni un pas enrere en la reducció i la reutilització. Ens oposem frontalment al fet que la indústria utilitzi com a excusa suposades dificultats tècniques o la necessitat d’“avançar primer en el reciclatge”. Sense reducció ni reutilització, el problema dels residus no es resoldrà.
Durant dècades, la indústria ha centrat el debat exclusivament en el reciclatge, ocultant que aquest només tracta les conseqüències d’un model fallit de producció i consum. Ens presenten el reciclatge com la panacea i transmeten que podem continuar produint i distribuint de forma desbordada sempre que la ciutadania llenci l’envàs al contenidor correcte. És una estratègia dissenyada per perpetuar un model productiu insostenible.
I és que només el 9% del plàstic produït en el món s’ha reciclat alguna vegada, només el 6,9% dels materials que s’utilitzen provenen de fonts reciclades. Hem tocat sostre per culpa de desenvolupar només mesures centrades en el reciclatge i estem perdent el temps, no prioritzant la reducció dels envasos d’un sol ús i la reutilització d’altres envasos.
La reutilització no tan sols és viable des del punt de vista econòmic, ambiental i social, sinó que també és imprescindible
Les ampolles de vidre reutilitzables produeixen un 85% menys d’emissions de CO₂ que les de vidre d’un sol ús, un 75% menys d’emissions que les ampolles de plàstic PET i un 57% que les llaunes d’alumini.
La quota d’envasos reutilitzables no ha parat de disminuir en els darrers anys, passant d’una quota del 30% l’any 2000 a un 18% l’any 2023 (Rezero, 2024).
Per tot això, l’Alianza Residuo Cero insta el Ministeri a mantenir intactes els objectius de reutilització de l’actual Reial decret 1055/2022 i a obrir pas, de forma real i efectiva, als models de reutilització, eliminant les traves normatives i garantint un marc clar i ambiciós que prioritzi la prevenció.
—
5 de juny de 2025