L’informe l'”Estat dels municipis residu zero 2024″, de Zero Waste Europe, mostra actuacions residu zero de municipis d’arreu del món.
Destaquen iniciatives centrades en la prevenció, la reparació i la reutilització com les de Tallin i Zagreb.
Un nou informe de Zero Waste Europe (ZWE), “Estat dels municipis residu zero 2024”, destaca el canvi en marxa en la gestió local dels residus. El document demostra que els municipis prioritzen cada cop més la prevenció, la reutilització i la reparació, per davant del reciclatge.
Segons Alba Cabrera, directora d’Estudis de Rezero i assessora de plans municipals de residus i de la Certificació Residu Zero a l’Estat espanyol,
“Els municipis es veuen desbordats i amb escàs marge de maniobra davant l’augment constant de productes dissenyats per esdevenir residus immediatament després de ser comercialitzats. Tot i no tenir cap capacitat de decisió sobre aquests productes, han d’assumir-ne el cost elevat de gestió. Les polítiques i les eines de prevenció residus municipals que impulsem plegats són clau per revertir aquesta situació injusta.”
A través dels projectes que coordina ZWE i la Certificació de Ciutats i Pobles Residu Zero, operada per la seva entitat germana Mission Zero Academy, s’està donant suport a ciutats que cobreixen 18 milions d’habitants a Europa per implementar solucions de residu zero. Així ho destaca l’“Informe sobre l’estat dels municipis residu zero 2024”. A l’Estat espanyol, Rezero és la mentora i assessora dels municipis que volen certificar-se.
L’informe mostra nombrosos casos d’èxit de mesures de residu zero en acció. En molts dels exemples recollits, la reutilització i la reparació hi tenen un paper destacat. Per exemple:
- Tallinn (Estònia) ha aconseguit una taxa de retorn del 92% de vaixella reutilitzable als esdeveniments municipals i ha obert més de deu centres municipals de reutilització i reparació.
- Komunala Škofja Loka (Eslovènia), ha evitat 23.000 gots d’un sol ús mitjançant el seu servei de lloguer el 2024.
- Zagreb (Croàcia) ha reduït un 20% l’enviament a abocador i ha augmentat un 50% la recollida selectiva de residus, en part gràcies a mesures com la prohibició de plàstics d’un sol ús als edificis públics i l’increment de la recollida porta a porta.
Jack McQuibban, cap d’Implementació Local a Zero Waste Europe, manifesta que:
“Aquest informe vol ser un dossier d’esperança. En aquests temps difícils, encara podem demostrar que un nombre creixent de municipis, des d’Accra a Amsterdam, estan implementant solucions locals valentes i ambicioses de residu zero, demostrant que l’acció ambiental progressista pot i ha de continuar sent una prioritat.”
Arreu d’Europa, els municipis avancen en pràctiques circulars mitjançant objectius ambiciosos, resultats demostrats i una creixent col·laboració transfronterera. Amsterdam preveu gairebé duplicar la recollida tèxtil per persona, Catalunya està impulsant la reutilització tèxtil i en plans de prevenció de plàstics d’un sol ús (Viladecans i Torrelles de Llobregat) i Contarina, a Itàlia, lidera amb un 90% de recollida selectiva. L’aliança Statiegeldalliantie uneix més de 730 municipis de Bèlgica i els Països Baixos per donar suport als sistemes de retorn d’envasos, i la Fira d’Envasos Reutilitzables de 2024 va reunir més de 480 participants, reflectint l’augment de l’interès per les solucions de reutilització.
Aquests i altres casos reals recollits a l’informe complet “Estat dels municipis residu zero 2024” demostren que l’acció local està impulsant un canvi sistèmic.
Maig del 2025