Fa nou mesos que es van poder aportar esmenes al text del ministeri, però encara no hi ha data fixada per a l’entrada en vigor.
Letònia s’avança a l’Estat espanyol en l’aplicació de la responsabilitat ampliada a les empreses productores de tabac.
El pròxim 8 d’abril (quan ja ens haurem menjat la mona i gaudit, en el millor dels casos, d’uns dies de vacances per Pasqua) farà dos anys de l’aprovació per part del Congrés de Diputats de la Llei 7/2022 de residus i sols contaminats per una economia circular. Aquesta esperada llei transposava el nou paquet de regulacions europees sobre residus i, molt especialment, la Directiva 2019/904, de la UE, de Plàstics d’un sol ús.
S’obria doncs l’esperança, finalment i amb anys de retard, que l’Estat avancés cap a una nova gestió dels recursos naturals, amb un nou marc normatiu que, en principi, havia d’establir de forma clara l’aplicació de la jerarquia dels residus: reducció, reutilització, reciclatge i, per últim, disposició final. La nova llei també ampliava els residus sotmesos a la responsabilitat ampliada del productor (RAP), amb productes com ara els filtres de tabac, les tovalloletes humides, els mobles i el tèxtil. Malauradament, gairebé dos anys després de la seva aprovació, la Llei 7/2022, continua sense desplegar-se.
El Reial Decret de burilles, al calaix
En el cas de les burilles de tabac, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a càrrec de la vicepresidenta Teresa Ribera, va engegar el maig del 2023 un procés d’aportació de comentaris a la proposta de text de Reial Decret de burilles. Nou mesos després d’aquest procés, encara no s’ha aprovat aquesta nova regulació. Fonts directes del Ministeri indiquen que, tot i que l’aprovació podria ser aviat, encara no s’ha fixat una data.
Resulta com a mínim decebedor que l’avanç en l’aplicació de les normatives ambientals, i molt especialment en l’àmbit dels residus, costi tant de materialitzar-se. Avui en dia, més que mai, el conjunt de la societat és conscient dels impactes del model econòmic basat en la cultura d’usar i llençar i, molt especialment, de l’impacte dels plàstics. També el sector econòmic productiu i els partits polítics s’han fet seu els discursos vinculats a una nova economia circular que hauria de minimitzar el consum de recursos naturals i posar en pràctica alternatives al model d’economia lineal. A la pràctica, però, sembla que tot continua limitant-se a estratègies de màrqueting i ecoblanqueig i que hi ha poca voluntat política d’avançar cap a una societat residu zero real.
Proposta insuficient
La mateixa proposta de RD de burilles ja deixava preveure aquesta manca d’ambició i voluntat de canvi. El text sotmès a consulta pública, al qual Rezero va proposar un seguit d’esmenes de millora, era un text focalitzat en la neteja dels espais públics. Es traduïa en un pla de recollida (no selectiva) de burilles en què, bàsicament, quedessin definits els llocs on administracions i operadors privats, com el sector horeca, haurien d’instal·lar cendrers.
Tot allò que podria suposar un avenç cap a la reducció efectiva de les burilles de tabac i la reducció de la seva toxicitat no apareixia al text proposat pel ministeri. De fet, fins i tot ajornava fins al 2023 la implantació de la recollida selectiva d’aquest residu, establerta ja el 2019 en la directiva europea de plàstics d’un sol ús.
És cert que el text pretenia regular la necessària aplicació de la RAP en referència als costos d’aquesta recollida (recordem, no selectiva) que haurien d’assumir les empreses fabricants i distribuïdores de burilles de tabac d’acord amb aquesta responsabilitat ampliada del productor que recollia la llei de residus espanyola i la Directiva europea ja esmentada.
Letònia ja aplica la RAP a les burilles
Però mentre a l’Estat espanyol encara esperem que la mesura tiri endavant, a Letònia ja s’ha publicat la norma que la regula. En el cas del país bàltic, es concreta en les obligacions següents per a les empreses productores o importadores de tabac:
- En col·laboració amb els governs locals, vetllar per la recollida de deixalles ambientals produïdes pels productes del tabac amb filtres i la gestió dels residus recollits. L’empresa també ha de crear i garantir les infraestructures de recollida i gestió de residus, per exemple, la col·locació de contenidors de residus en els llocs públics designats pel municipi;
- Cobrir les despeses del municipi per la recollida i gestió de les burilles abandonades al medi;
- Organitzar esdeveniments per informar les persones consumidores sobre la correcta gestió dels residus de tabac;
- Informar en el seu web sobre els sistemes de recollida de burilles.
La injustícia del retard
A l’Estat espanyol, l’únic que podem saber del cert és que són massa anys de retard que cronifiquen tot un seguit d’injustícies:
- Ambientals: es perpetua l’agonia dels nostres ecosistemes. Recordem que les burilles de tabac són el residu més abundant a les platges de la regió occidental del Mediterrani. En concret, de cada 100 residus trobats, 25 són burilles. Només a Catalunya, es calcula que cada any es generen 2.720 tones de burilles de cigarretes. Segons les estimacions, el 70% d’aquestes burilles acaben a terra, sigui al carrer, sigui en entorns naturals.
- Sanitàries: les burilles de tabac contenen milers de compostos tòxics resultant de la combustió del tabac, substàncies que es dispersen al medi i acaben afectant, de retruc, la cadena alimentària. El potencial tòxic més alt es concentra en els filtres, degut, d’una banda, a la seva composició en plàstic (acetat de cel·lulosa) no biodegradable i, d’altra banda, a causa de l’acumulació de grans quantitats de compostos tòxics (acetona, amoníac, arsènic, poloni o elements radioactius).
- Econòmiques: Els estudis fets per Rezero han posat en evidència el cost que els municipis estan assumint en relació amb les burilles. En l’àmbit català, s’estima que representa entre 12 i 21 euros per persona i any. A Menorca, en són entre 16 i 23. Pel que fa a la neteja del litoral, les despeses se situen en una forquilla d’entre 9.600 i 22.200 euros per quilòmetre i any. Està clar que s’està produint un trasllat de responsabilitats de la indústria cap a les administracions locals i, per tant, cap a la ciutadania.
Restem a l’espera que l’actual govern de l’Estat aprovi i posi en marxa el nou RD de burilles. Quan això passi, caldrà veure quin ha estat el resultat final del procés i si suposarà una reducció, o no, dels impactes de les burilles al nostre entorn, la nostra salut i la nostra butxaca.
22 de febrer de 2024