Les Nacions Unides van declarar el 30 de març com a Dia Internacional Residu Zero i enguany se celebra per primer cop.
La declaració és una ocasió per recordar les claus per assolir l’objectiu residu zero i assenyalar les falses solucions al problema del malbaratament de recursos.
L’any passat, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar per unanimitat declarar el 30 de març com a dia Mundial del Residu Zero. Turquia, amb 105 altres països, havia presentat la resolució que instava a fer-ho.
Està clar que per Rezero i totes les entitats que fa anys que treballen en la prevenció de residus i l’ús eficient dels recursos, la celebració pot ser un altaveu del seu missatge. Però també hi ha l’amenaça que el concepte residu zero, a mesura que circuli per altes tribunes, vagi buidant-se de contingut i s’acabi associant a neteges del fons marí, fabricació de bioplàstics i reciclatge d’ampolles de PVC.
Residu zero: un horitzó exigent
El primer repte per a les entitats, doncs, és blindar la definició de residu zero. Un futur sense residus és un propòsit que tothom pot assumir com a propi. Ara bé, no tots els camins porten al residu zero.
El cas és que el residu zero no apela a com es gestionen els residus, sinó que apunta a reduir l’ús dels recursos i fer-ne un ús també més eficient.
A l’article amb què les Nacions Unides presenten el Dia Internacional Residu Zero afirmen que “la humanitat genera uns 2,24 mil milions de tones de residus sòlids municipals anuals, dels quals només el 55% es gestiona en instal·lacions controlades”. L’objectiu residu zero no aspira a convertir aquest 55% en un 100%. L’objectiu residu zero apunta directament als 2.24 mil milions de tones.
Segons la definició adoptada per l’Aliança Interncional Residu Zero, residu zero significa “la conservació de tots els recursos per mitjà de la producció, el consum, la reutilització i la recuperació responsable de productes, envasos i materials, sense cremes ni abocaments -a terra, aigua o aire- que amenacen el medi ambient o la salut humana”.
És a dir, perquè el residu zero sigui una realitat, cal identificar les causes de l’actual continu malbaratament de recursos i combatre-les. I això requereix repensar a fons la manera de produir, distribuir i consumir. L’objectiu és molt més que desvincular l’activitat econòmica de la destrucció mediambiental. L’objectiu és crear relacions ecosistèmiques que preservin el valor i l’energia dels recursos i quealhora permetin que la societat prosperi. I està clar que prosperar no té res a veure amb el creixement del PIB, un indicador econòmic que poc serveix per mesurar el benestar social, l’equilibri ecològic i les possibilitats de supervivència de les generacions futures.
Les cinc claus imprescindibles de Rezero pel Dia Internacional Residu Zero i per la resta de l’any
- Reducció i ús eficient dels recursos com a principal referència social i econòmica.
- Equilibrar les responsabilitats perquè el sector productiu assumeixi les que li pertoca.
- Sistema productiu on la salut de les persones estiguin al centre
- Informació clara i transparent.
- Ciutadania informada, compromesa i exigent.
—