De les 40 al·legacions recollides en l’articulat de la llei estatal de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari aprovat pel Congrés, 16 van ser presentades pel col·lectiu LeySinDesperdicio, del qual Rezero forma part.
Ara cal vetllar perquè es posin els recursos tècnics i econòmics perquè les normes catalana i estatal s’implementin i se’n supervisi el compliment per part de tots els agents.
En l’àmbit dels residus, com en tants temes de la nostra societat, hi ha mantres que es repeteixen insistentment i, així i tot, semblen no copsar prou interès per accelerar els processos reguladors que podrien solucionar les problemàtiques.
L’àmbit de l’alimentació, i en concret, el dels residus d’aliments n’és un exemple. Fa gairebé una dècada que la FAO i l’OMS alerten que una tercera part dels aliments que es produeixen mundialment són malbaratats.
Fa més d’un lustre que els ODS 2030 inclouen l’objectiu de reduir en un 50%, com a mínim, aquest malbaratament. Aquest objectiu va ser refermat al Pacte Verd Europeu i a moltes altres normatives dels estats membres. Per exemple la mateixa Llei estatal 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Un primer propòsit que calia ser definit en detall mitjançant una llei específica de prevenció del malbaratament.
Quatre anys de negociacions
La llei estatal de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari va ser plantejada, en un inici, com a potencial palanca de canvi del model de producció, distribució i consum dels aliments (i els recursos primaris). Arribar al redactat final ha requerit quatre anys (!) de processos legislatius i la implicació de molts agents socials, econòmics i partits. Entre d’altres, el col·lectiu LeysinDesperdicio, constituït per organitzacions de tot l’Estat espanyol i del qual Rezero forma part.
Han estat quatre anys d’anades i tornades d’articulats entre Consells de ministres, Congrés de Diputats i Senat. Entremig, una convocatòria d’eleccions anticipades i una vaga general d’agricultors que va paralitzar el país i que, per descomptat, també va incidir en el procés.
La dificultat de posar la prevenció en primer pla
Hi ha un altre mantra repetit (i essencial, segons el nostre punt de vista) que és adoptat per molts actors: la prevenció de residus és prioritària. Ningú no s’oposa a aquesta premissa, òbviament. Només faltaria que es qüestionés l’Abc de la jerarquia de residus.
Ara bé, malauradament sempre resulta difícil i fins i tot extenuant, aconseguir que les normatives que s’aproven parteixin d’aquesta prioritat.
Durant tot el procés que ha precedit l’aprovació de la Llei 1/2025, d’1 d’abril, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, les organitzacions de LeySinDesperdicio hem hagut de recordar, recordar i recordar la importància de la prevenció de residus en totes les seves formes. És cert que la prevenció ja forma part del discurs de molts agents. Ara bé, això no vol dir que estiguin disposats a incloure mesures disruptives que assegurin aquesta reducció dels residus. Sobretot si, a l’altra banda de la taula de negociació, els interessos de determinats sectors s’allunyen de la prevenció i s’oposen a la quantificació de les pèrdues.
Motius per celebrar la llei
Finalment, habemus Llei. I hem de celebrar-ho.
Celebrar que els esforços de la societat civil perquè la llei estatal de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari incideixi efectivament en la prevenció del malbaratament han donat resultats. Així, de les 40 al·legacions recollides en l’articulat aprovat pel Congrés, 16 van ser presentades pel col·lectiu LeySinDesperdicio. La més important, la que advoca perquè es prioritzin les mesures de prevenció, en tota la cadena de producció i consum. També les que aborden aspectes com l’espigolament, la quantificació, la donació, la traçabilitat i el dret de les persones consumidores a emportar-se els aliments que no hagin consumit, entre d’altres.
Feina pendent
Al mateix temps, hem d’exigir als càrrecs polítics pertinents que garanteixin el compliment d’aquestes mesures legislatives. En l’àmbit estatal, cal activar recursos tècnics i econòmics amb un doble objectiu. En primer lloc, per desenvolupar les mesures previstes. I, en segon lloc, per fer seguiment als agents responsables d’implementar-les.
En l’àmbit català, cal exigir a la Generalitat el desenvolupament reglamentari de la Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que acumula cinc anys de demora. Així mateix, també manquen recursos tècnics i econòmics per desplegar-la de forma efectiva i garantir-ne el compliment. Ara que tenim marc estatal, sembla que res impedeix aprovar ja un reglament llargament esperat per empreses, productors, municipis i persones consumidores.
Si valores la feina d’incidència política que fa Rezero, suma’t a la gentRezero i sigues part del canvi.
Maig del 2025