fbpx

Per què cada vegada que bevem una botella de vi l’hem de rompre?

La tardor passada va saltar l’alarma al sector vinícola. Diverses bodegues alertaven dels problemes d’abastiment de botelles de vidre, que podien impactar en els preus i feien perillar el volum de vendes. Un any després,  i en plena època de verema, la pregunta es torna encara més insistent: per què cada vegada que bevem una botella de vi l’hem de rompre?

Gairebé tothom està familiaritzat amb la guerra contra els plàstics d’un sol ús  i, encara que sigui un dels grans reptes que tenim com a societat, som conscients del que suposa el vidre d’un sol ús?

El vidre és un material ideal per al contacte amb aliments. Té alta reciclabilitat, les matèries primeres no són problemàtiques i és lliure de tòxics. Ara bé, segons un estudi recent sobre l’anàlisi del cicle de vida de diferents materials d’embalatge, els envasos de vidre, quan són d’un sol ús, poden tenir  major petjada de carboni que altres materials d’embalatge (com el PET o l’alumini)  i és que la producció i el reciclatge del vidre requereix grans quantitats d’energia, i encara més en el context d’insularitat on s’han d’externalitzar aquests serveis. Si costa tant fabricar-los i, en canvi es poden reutilitzar, per què els rompem després de cada ús?

Es calcula que només a Mallorca es podrien produir i consumir més de 5 milions de botelles de vi en format reutilitzable cada any  

Aquesta és la hipòtesi que planteja  Rezero, després de l’experiència pilot ReWine que durant 4 anys n’ha analitzat la viabilitat al sector vitivinícola de Catalunya i que ara es vol implementar a Mallorca. Per a Roser Badia, coordinadora de Rezero a Balears “El despropòsit de l’actual sistema és encara més greu en el cas de Balears, on s’han d’exportar botelles triturades per ser reciclades a la península mentre que els cellers han d’importar milions de botelles de vidre cada any, amb el conseqüent impacte ambiental i econòmic que això suposa. La condició d’insularitat fa que el nostre sigui un territori idoni on implementar un sistema de reutilització”.

Els resultats de ReWine a Catalunya demostren que, quan el vidre es reutilitza, tot són avantatges: En l’àmbit social, està demostrat que la reutilització genera més llocs de feina que el reciclatge.Pel que fa a l’impacte econòmic, en un sistema de reutilització, s’evita la compra de botelles noves cada cop, alhora que es retroalimenta el vincle entre la producció local i/o ecològica i els comerços, escurçant el vincle entre productors i consumidors i promovent la fidelització dels clients als establiments on es retornen les botelles. A escala ambiental, perquè redueix la generació de residus, les emissions a l’atmosfera i el consum energètic i d’aigua comparativament al model d’un sol ús, estalviant uns 2 kg de CO2 per botella reutilitzada

Alguns testimonis com Mireia Oliver, de vins Can Majoral, defensen la necessitat d’aquesta iniciativa “no només per l’escassetat de botelles que estan patint els cellers, sinó perquè no té cap sentit convertir en residus ampolles de vidre que podrien ser fàcilment reutilitzades”. Dana Bena, del restaurant Dodo de Pollença, explica que “només al nostre restaurant cada nit tiren al contenidor unes 100 botelles de vidre”, i és que el potencial que té el sector HORECA en aquest sistema de reutilització és clau. Com també ho són altres actors involucrats dins el grup motor per poder fer realitat aquest sistema reutilitzable de botelles de vi a Mallorca que està impulsant Rezero,  i que està format per representants del sector productiu, distribució, comerç, hoteleria i restauració, entitats socials, i administració).

El grup servirà per anar triangulant i avaluant les diferents actuacions desenvolupades i per implicar als actors principals en el disseny de la iniciativa i en la proposta d’implementació, per anar avaluant també la seva posada en funcionament. 

La reutilització de botelles es proposa com una acció transformadora que permetrà arrelar al territori models de producció i consum i que aportarà importants beneficis ambientals, econòmics i socials. 

Roser Badia conclou, “si Balears ja va apostar per la reutilització d’envasos de begudes en la seva llei de residus –aprovada el 2019 i pionera a Europa–, marcant objectius específics, ara és el moment de posar en marxa els  models que facin possible la implementació de la llei, amb circuits de rentat i distribució d’envasos reutilitzables, amb partides pressupostàries i, per descomptat, amb el compromís transversal d’una àmplia majoria social i econòmica”.