El Reial decret sobre tovalloletes humides i globus és una oportunitat per posar fi als problemes que ocasionen aquests productes i protegir el medi marí.
Rezero proposa la prohibició de les tovalloletes d’un sol ús, en especial les que contenen plàstic, i l’activació de la responsabilitat del productor també en la recollida i tractament dels residus.
Les tovalloletes humides són un dels residus plàstics més contaminants del nostre entorn, tot i la seva aparença inofensiva. Per això és important no deixar escapar l’oportunitat que representa el Reial decret sobre tovalloletes i globus que prepara el govern espanyol.
27 de juny: una oportunitat per desencallar el problema
El 27 de juny de 2025 finalitza el període d’al·legacions al projecte de Reial decret de tovalloletes i globus impulsat pel Govern espanyol. Aquesta norma ha de ser una eina per fer complir la Directiva europea sobre plàstics d’un sol ús, que obliga en alguns casos a prohibir la comercialització de productes que contenen plàstic en la seva composició i que tenen alternatives reutilitzables o més sostenibles i/o, per l’altra, a aplicar la responsabilitat ampliada del productor. En el cas de les tovalloletes, l’Estat espanyol podria ser més ambiciós i prohibir les tovalloletes. En el projecte presentat, no es contempla, però, alhora, rebaixen les obligacions que marca Europa pel que fa a la responsabilitat ampliada del productor.
Cal un decret valent i ambiciós.
Les al·legacions presentades per Rezero
Rezero ha presentat al·legacions al Ministeri per la Transició Ecològica exigint mesures estructurals per fer front als residus de tovalloletes. Les principals demandes són:
- Prohibir totes les tovalloletes d’un sol ús, especialment, les que continguin plàstic.
- Activar la responsabilitat ampliada del productor, que inclogui no només la neteja de sistemes públics, sinó també la recollida i tractament de les tovalloletes com a residu domèstic.
- Exigir un etiquetatge clar i obligatori per evitar la desinformació.
- Impulsar campanyes públiques de sensibilització i prevenció.
“No podem permetre que es continuïn fabricant productes contaminants i que, a més, els costos els assumeixi la ciutadania”, afirma Rosa García, directora general de Rezero.
Què amaguen les tovalloletes humides?
Tot i que s’anuncien com a biodegradables, les tovalloletes humides d’un sol ús contenen materials com polièster, polipropilè o viscosa, que no es reciclen i que contenen plastificants que poden ser tòxics i no es degraden en el medi natural. Quan es llencen pel vàter, arriben als sistemes de sanejament, bloquegen clavegueres, col·lapsen depuradores i, en molts casos, acaben als rius i al fons marí. Si es llencen a les papereres, no es reciclen: es cremen o acaben en abocadors.
Tovalloletes humides al rebuig / Autòpsia dels residus
Aquestes tovalloletes formen part del que Rezero anomena plàstics ocults: productes de consum quotidià que contenen plàstic, però no es perceben com a tals, i que tenen un impacte ambiental i econòmic profundament silenciat.
L’estudi realitzat per Rezero (2020) va estimar un consum en l’àmbit europeu de 68 bilions de tovalloletes humides individuals, equivalent a 511.000 tones a l’any (1 kg de tovalloletes humides per habitant i any).
Un problema invisible… fins al fons del mar
Els danys ambientals no es queden sota terra. Segons el recent informe sobre Residus marins, s’han detectat grans concentracions de tovalloletes al fons marí, especialment a zones urbanes com la costa de Barcelona. El 97% de les mostres obtingudes amb arrossegament de fons al llarg de 420 cales de pesca (entre 20 i 700 m de profunditat) contenien residus marins, indicant una presència generalitzada al litoral català. El plàstic és el residu dominant, representant el 63,4% del pes total dels residus recollits. Les tovalloletes humides se citen com un dels principals residus trobats a la zona de Barcelona.
“Aquest tipus de residus estan estretament lligats a fonts terrestres, com rius i emissaris. Sense atacar el problema en origen, la contaminació marina no pararà de créixer”, assegura Eve Galimany, investigadora d’ICATMAR i del CSIC.

A més, les infraestructures urbanes no estan dissenyades per gestionar aquests productes. Això genera un sobrecost anual de més de 230 milions d’euros a Espanya.
És hora d’actuar
Per tot plegat, el Reial decret sobre tovalloletes ha de ser molt més que un tràmit: ha de ser un punt d’inflexió per avançar cap al residu zero. Només amb responsabilitat legal, prevenció efectiva i transparència es podrà reduir l’impacte dels plàstics ocults.
Rosa García i Eve Galimany coincideixen a dir que per primer cop tenim eines legals per exigir responsabilitats als fabricants. És hora de parlar de corresponsabilitat real.
Si tu haguessis presentat les mateixes al·legacions que Rezero, ajuda’ns amb una donació.
Fem sentir la teva veu!
Juny 2025