RezeroLab Dades

Aquest indicador mostra el percentatge de reciclatge dels residus municipals generats, és a dir, aquells que no tenen un destí finalista (abocador o incineradora).

Aquest percentatge inclou, per tant, el reciclatge material i el compostatge i la digestió anaeròbica dels residus orgànics.

L’autocompostatge representa una alternativa més eficient i sostenible que el tractament extern de la fracció orgànica, ja que permet obtenir compost de qualitat a la mateixa llar o municipi on es generen els residus, a més de permetre la implicació i conscienciació de la ciutadania en la importància de transformar els residus orgànics en compost per tornar els nutrients al sòl.

Els cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, incineració o dipòsit controlat, són instruments econòmics que pretenen incentivar un comportament més respectuós amb el medi ambient penalitzant econòmicament la destinació del rebuig a tractaments. Qualsevol estratègia de gestió preventiva dels residus realitzada pels ens locals que comporti una reducció dels residus portats a tractaments finalistes comportarà un estalvi directe als municipis. D’altra banda, incrementar la recollida selectiva també suposa una millora directa en el balanç econòmic de la gestió dels residus municipals, a causa de l’increment dels ingressos vinculats als Sistemes Integrats de Gestió (SIG), el retorn del cànon i la venda de material.

Els costos ambientals associats a la gestió dels residus són aquells lligats a la seva recollida, transport i tractament que incideixen sobre l’entorn en forma d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, substàncies contaminants o consum de recursos naturals.

La reducció de gasos d’efecte hivernacle en aquest sector passa per la prevenció de residus i la reutilització, per davant de la gestió d’aquests (reciclatge o tractament finalista), així com per la gestió d’aquests de la manera més local possible per reduir les emissions associades al transport.

Les opcions alternatives de consum, com la producció ecològica, que donen suport a models de producció més sostenibles, han anat augmentant de manera important en els darrers anys amb creixements constants. L’agricultura ecològica permet combatre els danys que causen els productes fitosanitaris, així com reduir els efectes sobre el canvi climàtic, la pèrdua de diversitat biològica i la incapacitat per assegurar una sobirania alimentària.

El Comerç Just és un moviment internacional que lluita per una major justícia global a escala econòmica, social i mediambiental.

Els productes de comerç just garanteixen que s’han cultivat o elaborat sota principis de respecte als drets humans, laborals i socials; pràctiques comercials justes i democràtiques; i de protecció del medi ambient.

El sobre-consum de productes d’origen animal ha demostrat estar estretament relacionat amb l’elevat impacte ambiental del sector alimentari i amb la crisi climàtica.

Una reducció del consum de proteïna d’origen animal, i la seva substitució pel consum de proteïna d’origen vegetal, contribuiria notablement a mitigar l’impacte ambiental derivat del sector alimentari, tant per l’alliberació de la pressió sobre el sòl i la resta d’ecosistemes naturals, com per la disminució dels gasos d’efecte d’hivernacle associats.

El nombre d’empreses amb etiquetes ecològiques (mecanisme de promoció de productes que poden reduir els impactes ambientals adversos en comparació als altres productes de la mateixa categoria), distintius de garantia de qualitat ambiental (sistema català d’etiquetatge ecològic que reconeix productes i serveis que superen determinats requeriments de qualitat ambiental més enllà dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent) i EMAS (eina de gestió per a empreses i altres organitzacions, d’aplicació voluntària, que permet avaluar, millorar i donar a conèixer el seu comportament ambiental), permet avaluar l’evolució del compromís de les empreses cap al medi ambient.

Tot i les alternatives reutilitzables, els bolquers d’un sol ús segueixen sent l’opció utilitzada majoritàriament i el seu consum està estretament relacionat amb la natalitat.

Malgrat que els bolquers d’un sol ús presenten una durabilitat molt baixa i un gran impacte ambiental (productes multi-materials, ús de plàstics, alta complexitat de reciclatge), es tracta de productes que actualment no estan adherits a cap sistema de responsabilitat ampliada del productor (RAP) que garanteixi que els fabricants assumeixin els costos dels residus que generen.

Actualment, els productes menstruals d’un sol ús (compreses i tampons d’un sol ús) segueixen sent l’opció més utilitzada entre les persones menstruants, tot i les múltiples alternatives reutilitzables que existeixen (copes menstruals, compreses i calces reutilitzables, esponja menstrual).

Els productes menstruals es caracteritzen per tenir una durabilitat molt baixa i una complexitat de reciclatge molt elevada, fet pel qual, són recollits i tractats amb la fracció resta o, en el pitjor dels casos, abocats a l’entorn natural. Tot i això, aquests productes no estan subjectes a cap sistema de responsabilitat ampliada del productor (RAP).

Les càpsules de cafè representen un exemple de producte amb un mal disseny que no permet la seva correcta gestió com a residu i que pugui acabar sent reciclat. La seva mida petita i el fet que segueixin plenes de contingut orgànic quan s’han convertit en residus, dificulta el seu reciclatge, encara que la majoria d’elles estiguin fetes d’alumini i sigui un material totalment reciclable. A més, es tracta d’un producte que no cobreix cap necessitat real per la societat i que presenta moltes alternatives tradicionals i més sostenibles, com l’ús de cafetera italiana i cafès molt a granel.

Tot i les perfectes qualitats sanitàries i organolèptiques que té l’aigua de la xarxa a pràcticament tots els punts del país, el consum d’aigua envasada segueix sent l’opció escollida a moltes llars.

Si comparem el consum d’aigua de l’aixeta amb el d’aigua envasada, observem que l’aigua de l’aixeta aconsegueix disminuir molt l’impacte ambiental, ja que es redueixen els impactes derivats del transport, no es consumeixen recursos per a la fabricació de l’envàs, disminuint així l’impacte derivat de la gestió dels residus d’envasos.